Tambuco

Dimecres a la Sala Foyer (una de les sales del Gran Teatre del Liceu amb qui comparteix edifici) van actuar l'ensamble de percusió anomenat Tambuco. El concert era un repàs dels seus vint anys d'experiència sobre l'escenari. Aquests professionals van saber triar bé els ingredients per a un bon espectacle de música en directe: bon repertori ben ordenat, gran execució de les peces, toc d'humor i participació del públic a la funció. Format per quatre músics mexicans: Ricardo Gallardo (Director artístic), Alfredo Bringas, Miguel González i Raúl Tudón, els quatre van fer gala no només del seu gran domini rítmic sino també del melòdic.

He de confessar que abans de presenciar el concert tenia certes retinences a un espectacle destinat bàsicament a la percusió. Però a la segona peça ja et rendeixes a aquests grans músics que per res del món es queden en el repertori corrent o ordinari. 

Tambuco va saber organitzar bé el repertori. Van tocar vuit peces i un bis. Van intercalar peces molt musicals amb peces d'un fort sentit experimental que en cap moment et podia semblar avorrit. El concert tenia un fort component patriòtic: el consulat mexicà era el màxim responsable de portar el grup a Barcelona (amb discurs inclòs al principi de la funció), una empresa de tequiles t'obsequiava a l'entrada amb un potet de caramels de xocolata i propaganda dels seus productes i al concert es van interpretar peces d'autors mexicans com per exemple Javier Álvarez. Tambuco va fer un disc en homenatge a aquest gran artista polifacètic mexicà, un disc que els va fer aconseguir dues nominacions als Grammy.

Sens dubte els grans entusiastes de l'espectacle van ser tots aquells assistens que estaven relacionats amb el món de la percussió, però per a tots els altres també era exquisit. L'únic punt negatiu de la nit: el públic. Al ser un concert organitzat per un consulat les dues primeres files de seients estaven reservades. Es veu que els que han pagat entrada tenen menys privilegis. I en segon lloc vaig tenir mala sort i em va tocar un grup d'amics al darrere que a base de fer bromes "enginyoses" mentre Tambuco tocava sobre l'escenari passaven l'estona. Sort que el meu company de concert els va cridar l'atenció. Recordeu: per fer-se el graciós n'hi ha molts, de moments, però mai quan assisteixes a un concert. I encara menys si els que toquen sobre l'escenari, són uns grans professionals.