Nous mons

Segur que per molts començar un nou curs és com celebrar cap d'any. Comencem a fer llistes interminables de coses que ens agradaria fer o que ens agradaria canviar. Jo aquest curs em proposo a mi mateixa expandir més el tipus de música que escolto. Moltes vegades m'avorreixen les coses que escolto. Acostuma a ser música massa comercial. Fa temps que buscava grups que fossin alternatius més enllà de la seva aparença. Tots plegats estem una mica cansats dels esteorotips marcats pel món de la música pop.

Per a aquells dies que us sentiu molt rebels o senzillament voleu escoltar coses que són realment diferents, aquí van les meves 3 propostes. Tres nous móns per descobrir.

Us presento The Mamzelles, un grup format per tres estudiants d'art dramàtic de l'institut del teatre. Van quedar segones al concurs Sona 9 d'aquest any i des de llavors no han parat. Tot va començar tocant a les festes de la seva universitat més aviat com una broma. Elles han unit dues expressions artístiques, el teatre i la música, en una mateixa proposta agosarada i molt divertida. Un cop pugen a l'escenari diuen les coses sense que passin per cap mena de filtre, ho "vomiten" tal com ho senten. Ja podeu escoltar el seu primer treball discogràfic anomenat Que se desnude otra a l'Spotify produïda per Miqui Puig. Us recomano especialment les cançons Rimapaxa Western i Entre ètica i moral.

Les sueques és el primer grup que vaig descobrir fruit d'una tarda d'estiu infernal. Aquest amor a primera vista va començar quan vaig veure el seu primer i únic videoclip de la cançó I què ah a la pàgina web de l'Enderrock. Per veure'l podeu clicar aquí. Ells mateixos defineixen la seva música comuna barreja de punk, rock i melodies pop. Només tenen quatre cançons enregistrades però podeu gaudir d'elles de manera totalment gratuïta a la seva pàgina web i a Spotify.

I per últim, però no per això menys important, El petit de cal Eril. La definició que han fet de la seva música que més m'ha agradat és la de folk rural. En Joan Pons (el de la foto), veu i ànima del grup, sembla que hagi pres tot el paisatge de Guissona i l'hagi anat dipositant a cada cançó que ha fet. Escoltar les seves cançons és entrar en un món íntim, dolç i molt tendre. Podeu escoltar tota la seva música al Spotify i al Youtube. La meva cançó preferida és Cendres (link aquí) del seu segon treball d'estudi Vol i Dol.

I això és tot, aquests són el tipus de grups que marquen la diferència i fan que els altres ens resultin avorrits. No només han trobat un estil propi sinó que en certa manera han creat el seu propi món. A quin dels tres móns us quedaríeu a viure? Jo per ara, al món boig de The Mamzelles.