Segons alguns diaris és l'artista clau del panorama de música folk actual. A simple vista pot semblar el típic guitarretes escanyolit que un dia va apendre a tocar quatre acords. Però Bird és molt més que això, en el seus concerts utilitza principalment el violí, la guitarra, la veu i una manera molt particular de xiular molt semblant al cant dels ocells (sembla què sigui en honor al seu cognom). Des dels 16 anys té el mateix violí que va construir un luthier polac resident a Chicago al qual li va haver de demostrar que mereixia l'instrument. No té formació al conservatori però tampoc li fa falta: segons ell va començar a tocar als quatre anys el violí i des del principi podia reproduir obres de Bach i Mozart només havent-les escoltat. Als 15 anys es va cansar de copiar clàssics i va començar a interessar-se per la música folk i el jazz.
Al 2003 va començar a gravar en solitari però abans va ser el líder d'una banda de neoswing i blues anomenada Andrew Bird's Bowl of Fire, una feina què l'obligava a treballar de professor de violí per poder subsistir i de la qual diu: ''Tens al cap com ha de ser la melodía però és molt difícil transmetre-ho a un altre''.
En general les cançons de Bird van de més a menys. Amb la utilització del loop va gravant línies amb el violí i després hi afegeix veu i guitarra entre d'altres sons. Crec que la clau del seu éxit resideix en el seu estil elegant i la seva posada en escena. És un músic que sap perfectament que està fent i hi posa passió i moltes ganes.
En una època en què tota la música que escoltava em semblava igual, Andrew Bird apareix per trencar aquesta monotonía. Actualment es troba presentant el seu seté disc anomenat Break it yourself que ja és supervendes. Us deixo un vídeo on es mostra una mica de la seva essència però podeu escoltar moltes més cançons al youtube i a altres pàgines com Spotify.
Fonts: EL PAÍS Éxito del violinista orquestra Dimecres 29 de Febrer del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada