Quantes vegades heu intentat crear alguna cosa? I quan em refereixo a crear, vull dir compondre una canço, pintar, cosir una samarreta, anar a fer fotos... Qualsevol manifestació artística que et passi pel cap. La pregunta és complica quan mires cap als fonaments de la teva obra mestra: D'on has tret la idea en què es basa la teva obra?
Aquest post no tracta sobre si la inspiració de l'artista existeix. Aquest post tracta sobre el procés de fabricar idees i els diferents mecanismes que s'estableixen dins el teu cap al fer-ho.
El procés creatiu segons Ferran Adrià sembla que sigui molt senzill. En una entrevista d'un programa anomenat Ópera en texans, li van fer una preguntada relacionada amb el tema: "El procés creatiu és molt senzill: Tens una idea, la desenvolupes i si veus que funciona hi continues treballant fins al final. Per obtenir idees hi ha diferents mecanismes però arriba un moment que tu ja no pots explicar d'on ve la idea." Però... és veritat que no podem explicar d'on venen les idees?
Reutilitzar el passat és una molt bona opció. Ja ho han fet molts artistes des de fa anys però avui ens fixarem només en Freddie Mercury: el gran cantant de Queen. Ell coneixia molt bé l'Ópera i les seves obres més importants. Fa poc vaig descobrir que gràcies a l'ópera anomenada Pagliacci de Ruggero Leoncavallo estrenada l'any 1892, ara podem gaudir de dues de les cançons més famoses d'aquest grup de rock. Pagliacci és una ópera i un homenatge al món de la faràndula. És el teatre dins del teatre. En ella hi trobem una de les àries més importants del món de l'ópera anomenada Vesti la giubba. Aquesta ària és cantada pel protagonista, el qual és un pallasso que plora perquè acaba de descobrir que la seva dona l'ha enganyat amb un altre però, tot i així, ha de sortir a l'escenari a actuar i a fer riure com si no hagués passat res. És en aquesta gran ària en què Mercury es va inspirar per escriure un dels seus grans éxits anomenats The show must go on, on podrem trobar exactament el mateix tema principal que el de l'ària. En un dels fragments de la lletra explica "dins meu, tinc el cor trencat. Encara que se'm desfaci el maquillatge, el meu somriure ha de continuar innalterable". L'altre cançó de Queen que va sortir també de Pagliacci surt d'una ària, però aquest cop, d'un dels personatges femenins. Ella és Nedda i canta l'ària de la llibertat, la qual no deixa de ser una clara reinvindicació de la llibertat de la dona. Ja sabeu quina cançó va sortir d'aquesta ària, oi? Doncs si, és aquesta.
La fórmula de l'èxit sempre funciona per a tots aquells que vulgueu fer una cançó simple, ràpida i equilibrada. Moltes de les cançons que escoltem per la ràdio estan fetes segons uns patrons que són del gust de la gent d'avui en dia. Les discogràfiques els coneixen molt bé. La fórmula de l'èxit consisteix bàsicament en el fet que la cançó segueixi una esctructura harmònica predeterminada. Per a aquells que hàgiu estudiat harmonia, l'estructura és I-V-VI-IV en graus. Moltes cançons s'han fet amb aquesta estructura i ho podeu comprovar veient el vídeo d'un grup anomenat The axis of awesome que es va dedicar a fer-ne una recopilació i mostrar-ho tot en un vídeo. Cliqueu aquí per veure-ho.
El plagi o la cópia "per casualitat". En les últimes décades, en el món de la música s'han produït una sèrie d'escàndols relacionats amb el plagi de les idees o de les cançons. Segur que molts de vosaltres heu escoltat algun cop la cançó de Coldplay Viva la vida. Aquesta va ser la cançó més venuda de l'any 2008. Va tenir una repercusió molt gran a escala mundial i encara no he pogut trobat quants diners va arribar a generar. Doncs no és d'extranyar que al tenir un èxit tan aclaparador comencessin a sortir acusacions de plagi cap a la banda. Fins a cinc artistes de llocs diferents del món han denunciat públicament que la cançó de Coldplay és una còpia de les seves. Les dues acusacions que van fer més soroll van ser les del grup americà Creaky Boards. El cantant d'aquest grup va fer un video a youtube comparant les dues cançons, i la de Joe Satriani, el qual va arribar a prendre mesures legals que va acabar amb un acord extra-judicial. Segurament mai arribarem a saber si va ser un cas real de plagi o no. Però el que si que és veritat és que a partir d'aquestes acusacions les suposades "víctimes" han gaudit d'una propaganda mundial i a sobre de franc. Tot plegat molt sospitós. Per veure el video del cantant de Creaky Boards denunciant el cas de plagi el cliqueu aquí. Per sentir la canço de Joe Satriani aquí.
Jo sempre em negaré a pensar que un dia Coldplay va decidir que es copiaria una cançó de d'alt a baix. A favor seu puc dir que les probabilitats que composis una cançó que ja existeix en música pop-rock són més altes perquè l'elaboració rítmica i harmònica és molt més simple que, per exemple, en una simfonia de Beethoven. Hi ha molts menys elements dins d'una peça d'aquestes característiques i al cap i a la fi, gairebé sempre es fan servir els mateixos acords.
Però, i si aquests casos de plagi no són realment un plagi voluntari ni tampoc són a causa de l'alta probabilitat de fer una cançó semblant? I si us digués que tot podria ser a causa de la pròpia ment de l'artista?
Continuarà...
Fonts d'informació: Pagliacci d'Ópera en texans, presentat per Ramon Gener.
Reutilitzar el passat és una molt bona opció. Ja ho han fet molts artistes des de fa anys però avui ens fixarem només en Freddie Mercury: el gran cantant de Queen. Ell coneixia molt bé l'Ópera i les seves obres més importants. Fa poc vaig descobrir que gràcies a l'ópera anomenada Pagliacci de Ruggero Leoncavallo estrenada l'any 1892, ara podem gaudir de dues de les cançons més famoses d'aquest grup de rock. Pagliacci és una ópera i un homenatge al món de la faràndula. És el teatre dins del teatre. En ella hi trobem una de les àries més importants del món de l'ópera anomenada Vesti la giubba. Aquesta ària és cantada pel protagonista, el qual és un pallasso que plora perquè acaba de descobrir que la seva dona l'ha enganyat amb un altre però, tot i així, ha de sortir a l'escenari a actuar i a fer riure com si no hagués passat res. És en aquesta gran ària en què Mercury es va inspirar per escriure un dels seus grans éxits anomenats The show must go on, on podrem trobar exactament el mateix tema principal que el de l'ària. En un dels fragments de la lletra explica "dins meu, tinc el cor trencat. Encara que se'm desfaci el maquillatge, el meu somriure ha de continuar innalterable". L'altre cançó de Queen que va sortir també de Pagliacci surt d'una ària, però aquest cop, d'un dels personatges femenins. Ella és Nedda i canta l'ària de la llibertat, la qual no deixa de ser una clara reinvindicació de la llibertat de la dona. Ja sabeu quina cançó va sortir d'aquesta ària, oi? Doncs si, és aquesta.
La fórmula de l'èxit sempre funciona per a tots aquells que vulgueu fer una cançó simple, ràpida i equilibrada. Moltes de les cançons que escoltem per la ràdio estan fetes segons uns patrons que són del gust de la gent d'avui en dia. Les discogràfiques els coneixen molt bé. La fórmula de l'èxit consisteix bàsicament en el fet que la cançó segueixi una esctructura harmònica predeterminada. Per a aquells que hàgiu estudiat harmonia, l'estructura és I-V-VI-IV en graus. Moltes cançons s'han fet amb aquesta estructura i ho podeu comprovar veient el vídeo d'un grup anomenat The axis of awesome que es va dedicar a fer-ne una recopilació i mostrar-ho tot en un vídeo. Cliqueu aquí per veure-ho.
El plagi o la cópia "per casualitat". En les últimes décades, en el món de la música s'han produït una sèrie d'escàndols relacionats amb el plagi de les idees o de les cançons. Segur que molts de vosaltres heu escoltat algun cop la cançó de Coldplay Viva la vida. Aquesta va ser la cançó més venuda de l'any 2008. Va tenir una repercusió molt gran a escala mundial i encara no he pogut trobat quants diners va arribar a generar. Doncs no és d'extranyar que al tenir un èxit tan aclaparador comencessin a sortir acusacions de plagi cap a la banda. Fins a cinc artistes de llocs diferents del món han denunciat públicament que la cançó de Coldplay és una còpia de les seves. Les dues acusacions que van fer més soroll van ser les del grup americà Creaky Boards. El cantant d'aquest grup va fer un video a youtube comparant les dues cançons, i la de Joe Satriani, el qual va arribar a prendre mesures legals que va acabar amb un acord extra-judicial. Segurament mai arribarem a saber si va ser un cas real de plagi o no. Però el que si que és veritat és que a partir d'aquestes acusacions les suposades "víctimes" han gaudit d'una propaganda mundial i a sobre de franc. Tot plegat molt sospitós. Per veure el video del cantant de Creaky Boards denunciant el cas de plagi el cliqueu aquí. Per sentir la canço de Joe Satriani aquí.
Jo sempre em negaré a pensar que un dia Coldplay va decidir que es copiaria una cançó de d'alt a baix. A favor seu puc dir que les probabilitats que composis una cançó que ja existeix en música pop-rock són més altes perquè l'elaboració rítmica i harmònica és molt més simple que, per exemple, en una simfonia de Beethoven. Hi ha molts menys elements dins d'una peça d'aquestes característiques i al cap i a la fi, gairebé sempre es fan servir els mateixos acords.
Però, i si aquests casos de plagi no són realment un plagi voluntari ni tampoc són a causa de l'alta probabilitat de fer una cançó semblant? I si us digués que tot podria ser a causa de la pròpia ment de l'artista?
Continuarà...
Fonts d'informació: Pagliacci d'Ópera en texans, presentat per Ramon Gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada