La Criptomnèsia

Ser original en aquest món cada cop és més difícil. La típica frase que diu: "tot está inventat" sona amb més força que mai. Vivim les 24h del dia exposats a rebre informació a través de la televisió, els anuncis i els smarphones. L'artista que vol crear ha de vigilar de no copiar. I encara més quan llegeixi aquesta entrada al blog...

El terme criptomnèsia no surt al Diccionari de la Reial Academia Espanyola però en canvi sí que hi surt el verb plagiar o plagi. El significat literal de la paraula Criptomnèsia és: memòria amagada. El terme el va posar el professor de psicologia Théodore Flournoy i es fa servir per explicar l'origen d'aquelles experiències que les persones creiem que són originals i han sortit de dins nostre però que en realitat estan basades en records de coses que hem oblidat. Per explicar-ho d'una altra manera, la criptomnèsia és aquell succés que explica el moment en què ens apareix en la nostra consciència imatges que vénen de la nostra memòria però que no identifiquem. Llavors aquestes imatges apareixen com a creacions originals pròpies* i aquí és quan comença el gran mal de cap de la nostra societat. A partir d'un estudi d'Ann-Catherine Defeldre titulat Inadvertent Plagiacims in Everyday life s'ha  comprovat que la criptomnèsia no només es troba present en la creació artística o en el món científic sinó també en la vida quotidiana.

Més d'un artista ha passat per algun episodi que es podria relacionar amb la criptomnèsia. Per començar, alguns escriptors han reconegut que en els seus llibres, el text d'algunes pàgines eren frases d'altres autors que havien escrit de manera totalment involuntaria. També trobem un altre possible cas en el gran pintor Picasso i un dels seus quadres més importants: Les demoiselles d'Avinyó. La cara del quadre que més trenca amb la simetria tradicional és la reproducció exacta d'una màscara del Congo que en veritat representa una cara deformada per la malaltia anomenada sífilis i que actualment podem visitar al Museu Reial de l'Àfrica Central, a Bélgica. Que no us extranyi aquest fet, Pablo Picasso va treballar durant tota la seva vida envoltat d'art africà penjat per les parets del seu estudi. Considero que és una còpia massa exacte per dir que Picasso es va inspirar en l'art africà en general. Tampoc crec que el pintor es dediqués a plagiar obres africanes. Segurament la va veure en algun lloc i després la seva ment va tornar a reproduir la seva imatge però com si fos idea seva.

L'única solució possible a aquest petit engany de la ment és viure aïllat completament del món. No llegir, no escoltar res del que et diguin, no anar al teatre i ni tan sols veure la televisió. Però això no deixa de ser una tonteria ja que rebem estímuls exteriors des que som al ventre de la nostra mare. Així que nois, si voleu comprovar que la vostra pròpia obra no és una còpia, ja existeixen alguns programes informàtics per comprovar l'originalitat de les creacions. De tota manera, el millor que podeu fer és no obsessionar-vos gaire amb aquest tema. Mentre no us passi com a Coldplay que guanyen molts diners per cada cançó que fan, ningú us denunciarà.



Fonts d'informació: El mundo al revés d'Eduardo Galeano i La Criptomnesia de Juan Antonio Barcat.