BILBAO BBK LIVE 2012

Unes vuit hores d'autobus i molt bon humor són components necessaris per arribar a Bilbao. El gran festival BBK LIVE 2012 arranca amb força aquest any amb un cartell per als gustos de tots aquells que escoltin la música comercial i de moda d'avui en dia. Per ser sincera, només vaig agafar l'entrada del divendres perquè era l'únic dia que per mi valia la pena (i pel que sembla, també per a uns nois que vaig conèixer que venien expressament desde Madrid per passar la nit al festival). Viure en un camping d'un festival és realment dur. Per a tots aquells que ja hagueu passat per la mateixa situació ho entendreu. Per a tots els altres, més tard us deixo unes fotos que m'estalvien moltes paraules escrites.

El grup per el qual vaig pagar 61 euros d'entrada eren bàsicament era Mumford & Sons. Altres com The Kooks o Noah and the Whale eren secundaris. Bilbo sempre ens rep de molt bones maneres. El punt més cuidat de tot el festival són els autobusos que pugen i baixen sense parar des de Kobetamendi (on es celebra el festival) fins a la ciutat. Faciliten moltíssim el transport d'una banda a l'altre. Com sempre, trobem algun amic basc disposat a fer-nos disfrutar dels pintxos i els zuritos del casc antic. Bilbao no gaudeix del millor temps del món però la seva gent és encantadora i molt servicial. El que ja és més complicat és arribar fins la tenda de campanya amb una tarda de "poteo" a sobre.
Per a que us feu una idea, el meu plan va ser agafar un bus a les 22:50 de la nit a l'estació de Sants, passar la nit per carretera i arribar a Bilbo a les 07:00 del matí. Després vam agafar un bus fins Kobetamendi i vam caminar fins el càmping 2 perquè el primer ja estava totalment ocupat. Veure les muntanyes totalment inundades de tendes de campanya no animava gaire. Per sort, vam trobar un petit racó envoltat de catalans. El problema va ser quan ens vam trobar amb la realitat: un cop entressim al festival ja ens hi haviem de quedar fins que tot acabés perquè un cop sorties no hi podies tornar a entrar. Només si compres el bono complet del festival pots anar entrant i sortint del recinte. Comparat amb l'any passat, aquest any hi havia moltíssima gent. El festival és bastant jove, però ja gaudeix de fama internacional. Com podreu imaginar, el meu cos només va aguantar fins les 03:00 de la matinada més o menys. Aguantar onades de gent i pluja és molt difícil, però més si portes poques hores dormides.

LES ACTUACIONS: Mumford &Sons va ser un bon concert. D'aquells que es fan tant curts que et sembla que només han tocat durant cinc minuts. La banda estava acompanya per un bateria, un violí, una chello i potser alguna cosa més que la meva altura no em va permetre veure. Little lion Man va sonar de les primeres i The Cave va ser l'última. Marcus Mumford va fer el paper perfecte de cantant. La seva veu estava en molt bon estat i la va controlar perfectament durant tot el concert. El punt negatiu del concert el guanya el técnic de so. Encara no entenc com pots treure un so tant terrible d'un violí i d'un chelo. No semblava ni que fossin instruments de fusta, i això de qui és culpa? Dels enormes amplificadors que no estan preparats per aquest tipus d'instruments? No ho crec.
El concert estrella de la nit era Radiohead però abans vam aguantar durant una eternitat Four Tet. No nego les qualitats musicals de Kieran Hebden però aquell tipus de música no tenia res a veure en aquell context. L'escenari principal no era el seu lloc i aquell no era el moment per a un públic que acaba de sortir de Mumford & Sons, passava per The Kooks i després tornava per veure Radiohead.

I Radiohead...que us puc dir d'ells? La seva música em transporta a un estat de depressió però això em passa durant tot l'any. El que no puc arribar a entendre es que de dos cançons que esperava d'ells, només toquessin Karma police. Un cop va acabar el concert, molts dels assistens van marxar. Els que aguantaven van passar per un Vetusta Morla que va posar la nota divertida de la nit. El pobre Pucho, el cantant de la banda, va fer una d'aquelles pifies que es recorden: Al principi del concert va saludar el públic amb un "Viva Donosti!". Potser el pobre no va entendre que estava en una ciutat diferent. A part d'això va ser un bon directe.

LES INTAL·LACIONS d'aquest festival tenen avantatges i desavantatges, però els organitzadors no obliden a aquells que tenen una movilitat reduïda i hi havia una petita estructura amb rampes on només hi podien accedir la gent en cadira de rodes i els seus amics. Tampoc cal oblidar que mentres tots els altres ens mullem, la zona vip gaudeix d'una gran torre amb totes les comoditats possibles (o això crec, perquè no he tingut el plaer de trepitjar-la)..
El gran error d'aquest festival és la falta de lavabos a la zona de càmping i la GRAN falta d'higiene. Hi han poquíssims lavabos per a tanta gent i com a molt els rentaven un cop al dia.
La nit va acabar a la carpa més gran del recinte que curiosament s'anomenava Vodafone on van estar posant les grans cançons que tots esperem escoltar en una discoteca.

CONCLUSIONS: Si he de respondre a la pregunta: Hi tornaries l'any que ve? La resposta és si. Però quedeu avisats, no és apta per a tots els públics. Si voleu anar a aquest festival us aconsello que compreu el bono sencer, no val la pena estar-hi només un dia. Si heu de viure a la zona de càmping ja podeu anar acceptant que no trepitjareu un lavabo decent durant tres dies (per això existeis el bus que us porta als bars encantadors de Bilbao). La tasca de dutxar-se es fa gairebé impossible. A Bilbao normalement fa núvol, i en el cas que aconseguíssiu trobar un lloc decent per rentar-vos, al sortir passaríeu molt de fred. Però, aquest és el segon any que hi vaig i sempre he trobat a gent molt simpàtica i disposada a ajudar.