Pas a pas

Aquest any em vaig prometre a mi mateixa fer tot allò que no he fet abans. Tot allò que no havia fet per por. Una por molt gran a ser jutjada pels altres. Una por immensa a fracassar en projectes que per mi signifiquen molt més que feina i hores.

No sé com funcioneu vosaltres en el vostre dia a dia però jo em passo el dia imaginant nous projectes per fer. Dins del meu cap tot sona bé i tot es veu bé. Resulta tan fàcil imaginar les coses i tan difícil portar-les cap a la realitat que acostuma a convertir-se tot en un gran malson. De tots els projectes que passen pel meu cap només en porto a terme un 2%. Tots els altres els tiro a l'abocador de l'oblit per falta de temps, de diners... En el moment que decideixo enfrontar-me a un, el meu cos topa amb el mur de la pura, crua i trista realitat: Tot costa més del que ens imaginem. Si dins del meu cap només havia de passar per dos o tres passos, a la realitat n'he de fer més de trenta. El que més em costa de tot és organitzar pas per pas tot el que he de fer per arribar al resultat final que desitjo.

El problema principal arriba quan descobreixo que no ho puc fer tot bé a la primera. No em puc negar a mi mateixa la llibertat de mostrar allò que m'agrada fer pel simple fet que no és perfecte. Fins ara no havia entès que tot necessita el seu temps. Més ben dit, JO necessito temps per practicar, per fer madurar les idees i en definitiva: per millorar.

Aquest any no he fet cap llista de bons propósits. Aquest any he decidit donar-me temps, deixar-me a mi mateixa cometre errors i mostrar tot allò que vull mostrar sense pensar en res més.