10 FETS REALS SOBRE LA VIDA D'UN MÚSIC (o l'intent de músic)

Dels vint anys que fa que visc, 15 els he passat amb un violí a sobre. Després d'uns quants anys he anat descobrint petits detalls de la meva vida que només puc compartir amb altres músics. Petits detalls que de vegades molesten molt i de vegades no són tant petits. Aquí us deixo el meu TOP 10:

Mai hi ha prou hores d'estudi. Encara que a la resta dels mortals els hi pugui semblar mentida, estudiar sempre es fa pesat, fins i tot quan ho fas amb un violí i un llibres d'estudis Rode sobre el faristol.

Aguantar sempre la mateixa pregunta. Aquella típica situació en què et trobes una amiga de la iaia o uns coneguts dels pares i arriba aquell moment de la conversa en què et pregunten a què dediques la teva vida. Dius que fas música i ells SEMPRE responen: molt bé, i a part d'això fas alguna cosa més?

Una carrera poc agraïda. Mai pots arribar a la perfecció (i això ja ho sabem tots) però ser músic vol dir ''superar-se a un mateix cada dia'' i ja de passada també vol dir: ''avui m'agradaria sortir perquè he acabat exàmens però no puc perquè demà assajo amb l'orquestra''.

Una educació musical sospitosa. Si vols cursar uns estudis superiors de música, has d'acceptar dues coses: pagar molt i rebre més aviat poc.

Un futur molt fosc. Si els que estudien magisteri ja ho tenen magre, per nosaltres la cosa està més aviat podrida. Molt divertits els articles que llegeixes al diari on expliquen que han multat una pobra pianista que estudiava a casa seva a hores raonables. En aquest país és posen les multes als que estudien.

Transport públic. I jo encara puc donar gràcies de només transportar un violí. Algú sap com es fa per fer entrar un chelo a les vuit del matí al metro?

Treballar (gratis) per amor a l'art. Doncs la part més divertida de totes és que, si vols, pots treballar molt però gairebémai cobraràs.

Aquells moments de la teva vida en que has de cursar dos estudis a la vegada. Jo vaig fer un batxillerat i vaig preparar uns proves d'accés al grau superior de violí. Encara no sé molt bé com ho vaig fer. Molts músics es troben amb la necessitat de cursar dues carreres a la vegada per no haver de triar entre el que els hi agrada i el que els hi donarà de menjar.

El teu entorn no musical creu que ets una persona molt intel·lectual només pel fet de tocar un instrument i dedicar-hi la major part del teu temps. En serio, no sempre és així.

Sempre tenim la part bona... Ens dediquem al que realment ens apassiona perquè ens neguem a viure en una oficina tancats davant d'ordinadors amb el cafè al costat. La música ens aporta tot allò que ens fa falta. He sentit a dir que conviure amb un músic pot arribar a ser insuportable. Potser sí, la ''carrera de músic'' no existeix. Els anys que passes a l'escola de música o al conservatori són anys d'un aprenentatge tan penetrant que et provoquen una manera de viure, pensar i veure les coses diferent. I per últim, siguem francs, si ho diu Facebook vol dir que és cert: Musicians are so much sexier than normal people.

Si alguna part d'aquest post ha afectat el vostre ser podeu deixar un comentari per reflectir el vostre malestar. Si voleu afegir algun element al top 10, estic oberta a qualsevol suggeriment!