Estudis musicals

He conegut a molta gent que no en té ni idea, de com s'organitzen els estudis musicals clàssics i quina duració arriben a tenir. Pel que fa a l'organització us ho explico a sota i pel que fa a la duració ja us ho responc ara: no acaben mai.

GRAU ELEMENTAL Duració de 4 anys. L'alumne s'inicia en l'instrument que escull i en els coneixements bàsics de la teoria musical en general.

GRAU MIG Per entrar als conservatoris que ofereixen aquest títol és necessari passar unes proves d'accés. La duració és de 6 anys en total. L'alumne continua treballant en el repertori de l'instrument que ha escollit i cap al final d'aquests estudis comença a adquirir un domini de l'instrument i, si es vol, es preparen les proves d'accés al Grau Superior. També s'imparteixen classes d'harmonia, cant coral i conjunts instrumentals (cambra i orquestra).

GRAU SUPERIOR Calen unes proves d'accés per poder cursar-los. Duració de 4 anys on bàsicament s'adquireix un perfeccionament de l'especialitat escollida: interpretació (executar l'obra amb l'instrument escollit), direcció, pedagogia o composició. Hi ha diferents assignatures entre les quals hi ha técniques de composició, història de la música, classe individual d'instrument, conjunt instrumental (orquestra de cambra o simfònica), cambra, repertori o improvisació.

MÀSTER O POSTGRAU Estudis opcionals. Un cop acabat el grau superior molts músics opten per cursar un màster o un postgrau a l'estranger. La duració d'aquest període és opcional però és molt important per assolir un domini de l'instrument absolut i d'un repertori bàsic necessari per encarar la vida professional.

Pel que fa a letapa professional només us puc dir que a Espanya és gairebé impossible dedicar-se a la música deixant de banda l'ensenyament. Hi ha molts pocs concerts i cada dia hi ha menys orquestres però sembla que a ningú li molesta. En algun moment ens hauríem de plantejar fins a quin punt volem arribar. La solució fàcil és marxar a l'estranger (on segurament tots els músics tenen un nivell més alt). La difícil, quedar-se aquí i intentar millorar el panorama musical.

Pas a pas

Aquest any em vaig prometre a mi mateixa fer tot allò que no he fet abans. Tot allò que no havia fet per por. Una por molt gran a ser jutjada pels altres. Una por immensa a fracassar en projectes que per mi signifiquen molt més que feina i hores.

No sé com funcioneu vosaltres en el vostre dia a dia però jo em passo el dia imaginant nous projectes per fer. Dins del meu cap tot sona bé i tot es veu bé. Resulta tan fàcil imaginar les coses i tan difícil portar-les cap a la realitat que acostuma a convertir-se tot en un gran malson. De tots els projectes que passen pel meu cap només en porto a terme un 2%. Tots els altres els tiro a l'abocador de l'oblit per falta de temps, de diners... En el moment que decideixo enfrontar-me a un, el meu cos topa amb el mur de la pura, crua i trista realitat: Tot costa més del que ens imaginem. Si dins del meu cap només havia de passar per dos o tres passos, a la realitat n'he de fer més de trenta. El que més em costa de tot és organitzar pas per pas tot el que he de fer per arribar al resultat final que desitjo.

El problema principal arriba quan descobreixo que no ho puc fer tot bé a la primera. No em puc negar a mi mateixa la llibertat de mostrar allò que m'agrada fer pel simple fet que no és perfecte. Fins ara no havia entès que tot necessita el seu temps. Més ben dit, JO necessito temps per practicar, per fer madurar les idees i en definitiva: per millorar.

Aquest any no he fet cap llista de bons propósits. Aquest any he decidit donar-me temps, deixar-me a mi mateixa cometre errors i mostrar tot allò que vull mostrar sense pensar en res més.

Stereomood

No heu tingut mai una immensa necessitat d'escoltar música però no us ve de gust res del que teniu o coneixeu? Aquell moment en què necessites descobrir un tipus de música perfecta per a aquell moment precís?
Jo avui m'he despertat amb aquest problema. Necessitava escoltar alguna que lligués amb el meu estat d'ànim. No tenia molt clar quin tipus de sentiment o emoció estava sentint, només que era com una barreja de pluja i malestar. No volia res que fos massa alegre ni massa trist (tipo Radiohead). Però no tenia res a l'Itunes que em pogués anar be i tampoc coneixía res per poder-ho buscar per l'Spotify. L'última opció era trucar a algun amic per dir-li: necessito escoltar alguna però no sé què és.
Intentant evitar aquest moment, he anat cap a la carpeta de pàgines webs que en algun dia de la meva vida em van resultar curioses i l'he trobat. Aquella pàgina web que pensava que no estava malament però que n'hi havien de millors. Doncs gràcies a ella he trobat la música per al meu moment.

Abans de continuar cliqueu aquí i deixeu que la música vagi sonant mentre llegiu l'entrada.

Les dames negres

Segur que tots aquells que us passeu el dia dient que els diners no donen la felicitat mai us heu quedat a les portes d'un concert per no haver pogut comprar l'entrada. Un dels meus pitjors malsons fet realitat. De vegades es fa impossible pagar els preus que et demanen a grans sales de concerts com per exemple,  l'Auditori. L'altre dia vaig estar mirant la seva agenda de concerts i no només vaig haver de dir que no a un concert, sinó a dos a causa d'uns preus massa abusius per a la butxaca d'una estudiant de vint anys que també s'ha de pagar la seva vida social de tant en tant. La crisi no és excusa, fa molts anys que la música necessita publicitat. I la millor publicitat que es pot fer és rebaixar el cost de l'entrada a, per exemple, tots aquells que siguin menors d'edat. D'aquí uns anys podrien arribar a desaparèixer moltes formacions i orquestres molt importants si no comencem a donar-los un mica de suport entre tots.

Però, a part del discurs curt i barat, avui us vull ensenyar dos concerts que es faran a Barcelona d'aquí poc. Per a aquells que sí que hi pugueu anar, sou uns afortunats.

Nous mons

Segur que per molts començar un nou curs és com celebrar cap d'any. Comencem a fer llistes interminables de coses que ens agradaria fer o que ens agradaria canviar. Jo aquest curs em proposo a mi mateixa expandir més el tipus de música que escolto. Moltes vegades m'avorreixen les coses que escolto. Acostuma a ser música massa comercial. Fa temps que buscava grups que fossin alternatius més enllà de la seva aparença. Tots plegats estem una mica cansats dels esteorotips marcats pel món de la música pop.

Per a aquells dies que us sentiu molt rebels o senzillament voleu escoltar coses que són realment diferents, aquí van les meves 3 propostes. Tres nous móns per descobrir.

Drinkify

Estimats i estimades, aquest cop us presento una entrada una mica diferent. M'agradaria compartir amb vosaltres tot allò que tingui a veure amb la música, així que he decidit anar penjant webs que em vagin semblant interessants. La que us mostro avui, més que interessant, és divertida. La pàgina web relaciona dos elements molt presents durant l'estiu: Música i beguda. Es tracta de Drinkify:

BILBAO BBK LIVE 2012

Unes vuit hores d'autobus i molt bon humor són components necessaris per arribar a Bilbao. El gran festival BBK LIVE 2012 arranca amb força aquest any amb un cartell per als gustos de tots aquells que escoltin la música comercial i de moda d'avui en dia. Per ser sincera, només vaig agafar l'entrada del divendres perquè era l'únic dia que per mi valia la pena (i pel que sembla, també per a uns nois que vaig conèixer que venien expressament desde Madrid per passar la nit al festival). Viure en un camping d'un festival és realment dur. Per a tots aquells que ja hagueu passat per la mateixa situació ho entendreu. Per a tots els altres, més tard us deixo unes fotos que m'estalvien moltes paraules escrites.